Cognitivisme




Característiques


“La psicologia cognitiva, és la que pretén ser una ciència objectiva de la ment, considerada com un sistema de coneixement. És a dir, tracta de ser una ciència objectiva perquè apel·la l'experimentació empírica, i treu les seves conclusions de dades observacionals, com el temps
de reacció o el nombre d'encerts d'un subjecte; s'ocupa de la
ment, entenent que per a explicar la conducta s'ha de remetre a estats i processos mentals, no observables directament (encara que sí pels seus efectes sobre aquesta); i considera que la ment és un sistema de coneixement, que maneja i transforma la informació continguda en símbols o representacions mentals”. (Pedraja).


Orígens de la psicologia cognitiva.

Neix en els anys cinquanta, quan van aparèixer els treballs pioners que van marcar la seva evolució posterior, malgrat que la seva consolidació es produeix als anys seixanta. L’origen geogràfic el podem trobar per una banda a Anglaterra on es van generar models de processament d’informació a partir de la investigació aplicada als factors humans. També la podem situar als Estats Units, on cal emmarcar-lo en les contribucions que es van produir en aquell país durant l’any 1956.


El següent vídeo us proporcionarà més informació sobre la història i l’origen del cognitivisme.





Els autors de la psicologia cognitiva.

piaget.jpg

Piaget.
És la figura més coneguda dintre de les teories del desenvolupament cognitiu. Piaget, va anomenar esquemes, a les estructures mentals internes, i va designar amb el nom d’operacions, a les formes en què les manipulem quan pensem. Segons la teoria piagetiana, els esquemes estan contínuament desenvolupant-se i creixent. Per tant, descriure el pensament en diferents fases de desenvolupament humà consistiria en tractar de definir les esquemes (o estructures mentals), i les operacions (o accions internes) que les caracteritzen.


Vigots.jpg


L. S. Vigotsky
. Aquest autor contraposa a la rígida successió d’estadis, dintre de cada període, una visió del desenvolupament més flexible, i sobre tot concedeix una gran importància al llenguatge, bastant ignorat per Piaget. Vigotsky creu que l’aprenentatge no és en si mateix desenvolupament, però una correcte organització de l’aprenentatge porta al nen/a al desenvolupament mental.


Bruner.jpg



Bruner.
És un altre dels grans pensadors de la psicologia cognitiva, i divulgador de l’obra de Vigotsky a Amèrica. Bruner analitza la importància que les estructures cognitives del nen/a tenen en el procés educatiu al mateix temps que insisteix en la importància de la instrucció i de l’aprenentatge en l’acceleració de desenvolupament cognitiu.


El model de processament de la informació.

Els cognitivistes utilitzen el mètode de model de processament de la informació, que es basa en què els humans funcionen com les computadores, recollint , operant i generant una resposta adequada.

cognitivismo-proceso-apje.jpg




Pressupòsits teòrics de la psicologia cognitiva.

Funcionalista
: hem de comprendre per si mateixos als processos mentals, i no cal buscar la seva explicació en els processos físics.
Restrictiu.
Computacional. Activem, manipulem i transformem símbols. Hem d’especificar els processos simbòlics que subjeuen en els nostres actes.
Mentalista. Les persones són éssers autònoms, i incorporen constructes mentals al seu comportament humà.




Camps d’estudi de la psicologia cognitiva.

cognicio.jpg
Font. http://www.psicologiacognitiva.com/

“La psicologia cognitiva estudia els problemes relacionats amb sis estructures i processos”. (Duarte, 1988).


1. Atenció. Com se selecciona i capta la informació.
2. Percepció. Com les dades sensorials es transformen en experiències perceptives.
3. Memòria. Com s’emmagatzema i es recupera la informació.
4. Pensament. Com es raona per a processar la informació.
5. Llenguatge. Com es compren el llenguatge.
6. Aprenentatge. Com s’adquireixen conceptes, competències i habilitats cognitives.

Objectius educatius


§ Desenvolupar els processos cognitius dels estudiants.
§ Aprendre a aprendre, mitjançant l’autoregulació i el coneixement.
§ Canviar a l’estudiant, estimulant-lo per tal que utilitzi les estratègies d’aprenentatge adequades.
§ Analitzar les dimensions cognitives de l’educació en el marc de la nostra societat del coneixement.

La psicologia cognitiva, persegueix “l’estudi pedagògic dels processos de pensament dintre del marc de les noves teories de la ment, els models dels quals sembles estar canviant, després d’haver-se produït un desplaçament de l’interès des de el model de processament de la informació a models psicoculturals de construcció del significat”. (Vázquez).
**http://campus.usal.es/~teoriaeducacion/rev_numero_01/articulo6.html**



Rol de l’estudiant i interacció amb els estudiants


En el marc del cognitivisme, l’estudiant és un processador d’informació. Existeixen diferències individuals en l’aprenentatge, estils sensorials (auditiu, visual, olfactiu...), i cognitius (independència-dependència de camp, impulsiu-reflexiu..). S’espera que l’estudiant transiti des de la condició de nouvingut a expert en els continguts de l’aprenentatge.


Rol docent i relació amb els alumnes


El cognitivisme entén, que el docent és un mediador de l’aprenentatge. Aquest procés està constituït per una sèrie sistemàtica i de forma seqüencial de la instrucció, que prèviament haurà estat preparada, formalitzada i categoritzada pera incidir en el desenvolupament dels processos cognitius dels estudiants.
El perfil del docent de la psicologia cognitiva inclou a les persones, les tasques i les estratègies.

  • Les persones. El coneixement de les persones inclou qualsevol coneixement sobre què són els essers humans considerats com a processadors cognitius. Això vol dir, que en aquest aspecte, s’inclou el coneixement sobre un mateix, sobre els altres, i sobre les propietats universals dels processos cognitius humans.
  • Les tasques. Aquest tipus de coneixement fa referència a la manera en la qual la naturalesa i les demandes de tasques influeixen sobre la seva execució i la seva dificultat.
  • Les estratègies. El coneixement de les estratègies ha de permetre entendre els mitjans que són necessaris per a arribar a determinades metes cognitives, per comprendre, recordar i resoldre un problema. Aquest coneixement implica no només conèixer les estratègies, sinó saber quan és de més utilitat una que l’altre per a la consecució de la fita que tinguem marcada.